1 - Tota la meua simpatia cap al dret a decidir del poble català. Els catalans, un poble veí i germà dels valencians, són una nació i, com a tal, mereixen tindre una veu pròpia en el concert de pobles del món. Tot acte que signifique l'expressió democràtica del poble català -com ho serà la consulta del dia 13 de desembre- mereix el respecte i l'admiració dels altres moviments d'alliberament nacional, siga quin siga el resultat de les votacions.
U dels models de papereta que podran usar hui fins a 700.000 catalans2 - La meua disconformitat amb el fet que la Coordinadora per la Consulta sobre la Independència faça ús de mapes que inclouen el País Valencià dins del territori de la Nació Catalana, en el marc de la campanya en què demana la participació dels ciutadans catalans en el dit referèndum.
El cartell que ha preocupat una part important del valencianismeConsidere que, igual que els valencianistes respectem i donem suport al dret a decidir del poble català, els catalanistes han de respectar i donar suport al dret a decidir del poble valencià. No és comprensible que un dret que ells volen recuperar per als catalans, ens el neguen als valencians. Eixa classe d'actuacions, que es troben als antípodes del sentir generalitzat del nostre poble, no servixen gens ni per a aclarir als ciutadans catalans quina és la seua nació (eixa de la qual han de decidir la independència), ni per a crear complicitats amb el valencianisme (que podrien ser profitoses per a tots, primer que res, en un clima de respecte i de reconeixement mutus), ni per a ajudar el valencianisme a convéncer la societat valenciana per a que prenga les regnes del seu propi destí. Ans al contrari: perjudiquen greument l'assoliment d'eixos objectius.
Mapa de les consultes, hui. En verd, els municipis que han aprovat celebrar-les. En groc, els que encara ho han de decidir, de cara a altres dates. No s'indiquen els municipis que han votat no consultar els ciutadans. En cap dels tres grups hi ha cap localitat valenciana (de fet, no hi ha, com a mínim de moment, cap localitat de fora de Catalunya)Així, no té trellat mantindre des de Catalunya, encara hui, estratègies purament propagandístiques i sense contingut real com la que ací critique, que té com a destinataris els independentistes catalans més ideologitzats i radicals i no el conjunt de la ciutadania catalana, que és la que ha de votar i que, naturalment, no té gens d'interés en violar la territorialitat del poble valencià en base a cap teoria. Els municipis on es celebrarà la consulta són catalans, i en ells s'expressarà l'opinió de ciutadans catalans sobre la independència “de la Nació Catalana”, és a dir, de Catalunya. Per això, cal exigir al catalanisme que abandone aquelles actituds -simbòliques i allunyades de la realitat- que no són sinceres amb la ciutadania catalana i que ofenen la ciutadania valenciana, alhora que fan mal al valencianisme. I és que, si els valencians i els catalans ens hem posat alguna volta d'acord en determinades qüestions comunes -i si ho hem de tornar a fer en el futur-, sempre ha sigut -i haurà de ser- gràcies a la col•laboració sincera entre pobles iguals, veïns i germans.
Imatge del partit amistós de futbol entre les seleccions nacionals valenciana i catalana, celebrat el 18 d'octubre de 1936 en el Camp de les Corts de Barcelona i presidit per les respectives senyeres i una comitiva de falleres. El diari català La Vanguardia del dia 20 subtitula: "Varias instantáneas del festival de confraternidad catalano-valenciana, que terminó con un partido de fútbol en el que la selección de Cataluña venció a la de Valencia por dos goals a cero". El 15 de novembre d'aquell any, tornaren a jugar, ara al Mestalla, i València guanyà per 4-0Els valencianistes treballem per fer un Poble Valencià lliure, segur d'ell mateix, sabedor de la seua identitat nacional pròpia i que faça passos ferms i democràtics en el camí de l'exercici del seu dret a decidir l'estatus polític que més li convinga. Per tant, hem de demanar a aquells catalans que vullguen col•laborar -o almenys no interferir- en l'expansió social del valencianisme, que comencen per respectar la integritat territorial del nostre país i la pròpia sobirania dels valencians com a poble. Eixa sobirania emana de la voluntat conscient de la ciutadania valenciana, que l'exercix democràticament en les urnes, i té l'origen històric en els poders que el pare de la nostra nació valenciana, Jaume I -rei que compartírem valencians i catalans-, atorgà al Regne de València en el moment de la seua fundació l'any 1239 i que han estat expressats durant segles a través dels nostres Furs (i ara de l'Estatut d'Autonomia) i de les nostres institucions, hui en part recuperades.
En base a tot això, i amb una voluntat de consens des del respecte més absolut a l'altra part, propose que des de les organitzacions valencianistes, com ja ha fet Units per València, demanem i aconsellem a la Coordinadora per la Consulta sobre la Independència de Catalunya que retire de les seues campanyes tot aquell material que incloga el País Valencià dins del territori català i que, si és el seu desig, el substituïxca per mapes de Catalunya, deixant així ben clar a la ciutadania catalana quin és l'objecte de la sobirania nacional que esta posseïx com a poble.
Imatge que reivindica la independència de Catalunya, amb la comarca de l'Osona remarcada, perquè pràcticament tots els municipis que en formen part han decidit sumar-se al referèndum de hui. Una mostra de per on ha d'anar el sobiranisme català, amb sinceritat, respecte i clarorNo hem de dubtar que, si tots actuem amb voluntat d'entesa i de reconeixement sincer de l'altre, a poc a poc superarem tots els obstacles que puguen haver sorgit en els camins que els nostres pobles tenen per davant. Per això,
¡Visca València lliure! ¡Visca Catalunya lliure!
¡Pel dret a decidir del Poble Valencià i dels altres pobles del món!
¡Per la dignitat nacional valenciana!
